genealogies

HANS PETER FELDMANN

CELINE DUVAL

GERHARD RICHTER. Retrats i paisatges en forma de quadrícula.

OUKA LEELE. Pinta fotografies. Tècnica antiga però portada a terme en l'actualitat.

ROBERTO LONGO. Projecció i quadrícula.

INGRES

THOMAS RUFF. Fotografies de carnet a mida gegant. Idea de l'arxiu policial i de casta. Documents classificatoris.

AUGUST SANDER. Fotografies de gent fent la seva feina. El títol de cada fotografia descriu la professió. No fa distinció social. Treball com el d'etnograf. Gir de l'arxiu. FACE OF OUR TIME.

NADAR

Coco Capitán

ALPHONSE BERTILLON, "Ear identification" (1887). La fotografia com a eina de control, per fer un estudi de les caracteristiques físiques dels criminals.

BERND i HILLA BECHER. Quadrícula.

RINEKE DIJKSTRA. Adolescència: moment de transició ("in-pas"). No hi ha pose.

"Melancolía", de LARS VON TRIER.

"Ophelia" de J.E. MILLAIS

ANDRÉS SERRANO. Retrat tradicional. Concepte d'arxiu. Juga amb els esterotips.

"Perfume: The Story of a Murderer" (2006) i "The soul of the rose" (JOHN WILLIAM WATERHOUSE, 1908)

CONCEPTE D'IDENTIDAT I ARXIU. (Estudis sociològics i reflexió sobre raça-sexe)

CINDY SHERMAN. Reflexió sobre el paper de la dona i la identitat. Estereotips del cinema. Autoretrats.

REMBRANDT

MARGARET CAMERON

CLAUDE MONET. Impressionisme.

STIEGLITZ CAMERA WORK: 1ª revista paisatgista.

PICABIA

SIGMAR POLKE

PRINCE, "KISS"

Pel·lícula "El senyor dels anells"

FRANZ HALS (Pintor holandès). Estableix un tipus de retrat. Pas del retrat grupal a l'individual.

LINNEO. Classificació Cientifica i racial vinculant l'home.

A través de la imatge, la qual està al servei de la ciència, s'estableixen les mescles racials de sudamerica. Neixen les CASTES, per classificar de forma jeràrquica.

MORELLI. A través de l'indici fa l'estudi dels quadres per avaluar-ne l'autencitat.

RETRAT BURGÈS

RETRAT COM REIVINDICACIÓ SOCIAL

SHERLOCK HOLMES. A partir d'una dada superficial pots conèixer l'essència d'un objecte. La suma de dades et porten a una conclusió.

Filosofia KANT.
Positivisme A. COMTE.
SIGMUND FREUD

MICHAEL FOUCAULT: en el llibre "Vigilar i castigar" tracta i analitza cert tipus de mecanismes que afavoreixen el discurs de la ciència. Son fenòmens que apareixen simultàniament en molts camps.

REDON

MOREAU

KHNOPFF

MATHEW BARNEY

RETRAT COM REIVINDICACIÓ SOCIAL

Artistes que creen imatges ambigues. Europeus i Americans. El simbolisme està present a la publicitat: la imatge d'allò ambigu, andrògin i estrany. Allò inquietant a través d'una imatge.

Saskia de Brauw

Erika Linder

ANGELA DAVIS. Feminista que reivindica l'espai per la dona no-blanca dins les teories feministes.

Models d'estètica androgina.

SIMBOLISTES

SANJA IVEKOVIC. La propia visió del seu retrat. Combina les imatges de publicitat i amb imatges d'ella.

Influència d'imatges de la publicitat, que imitem sense donar-nos compte i apareixen també sense adonar-nos. Crear una identitat sexual a partir de la publicitat. El cinema i la publicitat et fan vestir d'una forma concreta.

El caràcter de la imatge: SIMBÒLICA-IDENTITÀRIA en l'art, publicitat, cinema... Trobem moltes relacions.

MARITHÉ FRANÇOIS GIRBAUD (marca de roba).

"L'últim sopar", LEONARDO DA VINCI.

Classe d'anatomia de REMBRANDT. Abans del retrat individual existeien els retrats grupals. A España no existeixen ja que no existia la burgesia en aquell moment.

Pel·lícula "Glen or Glenda"

Pel·lícula "Con faldas y a lo loco"

PIERO DELLA FRANCESCA. Utilitza la técnica de la plantilla projectant la silueta.

Idea de POJECCIÓ, PLANTILLA I SIMETRIA en els retrats.

DALÍ. Utilitza la retícula i la simetria per crear la composició.

Idea de POJECCIÓ, PLANTILLA I SIMETRIA en els retrats.

Plantilla de CHE GUEVARA

BANSKY. Utilitza la tècnica del "stencil".

NANCY SPERO. Utiliza stencils en la majoria de les seves obres.

LES FOTOGRAFIES DE L'ÀLBUM O L'ARXIU FAMILIAR

PICTORIALISME

Arxiu i fotografia. Treballen amb material ja existent. Agrupen, classifiquen i intervenen. Treball d'arxiu sentimental. Associacions a partir d'imatges.

ANNA MARIA GUASCH

INMACULADA SALINAS. Microrelats formats per tres imatges i un text. Analitza com des d'una fotografia se'n pot fer una explicació del destí. Creació a partir de la ficció.

JAIME CHÁVARRI, fotograma de "El desencanto".

JOSÉ LUIS GUERIN, fotograma de "Tren de sombras".

SOPHIE CALLE, "Los ciegos". Fotografia policial.

Atlas de WALBURG. Cada panell tenia la seva explicació. Una manera no lineal de llegir i arribar a les imatges. Similar al llibre d'Agust Sander.

En aquest llibre l'artista ens parla de les semblances considerables entre els dibuixos d'INGRES i ANDY WARHOL. Dos recursos tècnics diferents per aprendre a dibuixar.

INGRES. Dibuixos cuadriculats.

ANDY WARHOL. Utilitza plantilla

FONTCUBERTA, "Trauma". Projecte que parla del detiorament de la imatge.

FONTCUBERTA, "Google pics".

HANNAH HOCH (Dadaista). Àlbum fet a partir de fotografies acumulades.

GEORGES DIDI-HUBERMAN. Historiador de l'art que parla de presa de posició de les imatges. "La violència de la representació es troba al confrontar les imatges"

El FOTUMUNTATGE facilita una lectura crítica de les imatges (no passa el mateix amb un meme o amb el diari el "Jueves", ja que no es valora la creativitat).

ALEXANDER RODCHENKO

LISSITZKY

El Fotomuntatge s'utilitza (després del naixement de la fotografia) en diferentes ciutats de diferents maneres.
NY- Cartells de cinema
PARÍS/BERLÍN- Publicitat
MOSCÚ- Ideologia

Aquests artistes utilitzaven el fotomuntatge per explicar històries

VARVARA STEPANOVA. L'objecte convertit en un arxiu. Discurs nostàlgic.
Idea d'artista com a productor, concepte que en parla també WALTER BENJAMIN quan parla dels dadaistes.

GOYA. Gravats de la sèrie "Desastres de la guerra".

GOYA: Gravats de la sèrie "caprichos".
Després de la crisis de la representació arriba el fotomuntatge produïnt iconocitat. Fa publicitat i els ven per subscripció. El govern li va semblar molt malament i l'hi van retirar les obres.
Combina imatge i text.
Compromís polític per part de GOYA.

DAUMIER. Pintor realista que pretenia representar les classes socials més baixes.

DAUMIER era també il·lustrador de prensa.

Treballs semblants als de PARÍS/BERLÍN en forma de contrapropaganda

FOTOMUNTATGE

Treballs semblants els de BERLÍN en forma de fotomuntatge crític

Fotomuntatge de Moscú: Ideologia

JOHN HEARTFIELD

JOHN HEARTFIELD. La revista AIZ era famosa pels seus fotomuntatges. A través d'ells arribava a tota la població, inclosa l'analfabeta.

Fotomuntatges fets a mà, pintats amb aquarel·les... tot de forma manual

JOSEP RENAU. Va fer fotomuntatges criticant l'"American way of life"

HANNAH HÖCH. Una de les pioneres del fotomuntatge. Alemana i Dadaista.

JOSEP RENAU

MARTA ROSLER. Fotomuntatges de discurs feminista.

RICHARD HAMILTON. Fa obra única. Idea d'artista com productor i geni.

HANNAH HÖCH

JOAN FONTCUBERTA, "Fauna i flora".

Fotomuntatges falsos

JOAN FONTCUBERTA, "Sputnik".

PEDRO MAYER

CATALÀ PIC: Publicista.

MIQUEL BARCELÓ, "La divina comèdia".

LLIBRES GÒTICS I RELIGIOSOS

LLIBRES DE BOTÀNICA RENAXENTISTES

GUSTAVE DORÉ. La seva Biblia.

LLIBRES IL·LUSTRATS

LLIBRES AMB CONTINGUT ESPECÍFIC:
El projecte requereix aquest format i desenvolupa un discrus.
El concepte de llibre com a ideologia i com a obra. Un context específic amb un contingut específic.

LUCAS GRANACH. Imatges confrontades. En una banda mostra el que predica la biblia i en l'altre el que fa malament.

AUGUST SANDER, "Face of time".

RICHARD LONG, “Labyrinth: local lanes walks” (1990)

LLIBRE D'ARTISTA

TOM WOLFE. Llibres sobre el text i l'abstracció a partir de l'art contemporani.
Text expresionista, text conceptual i text polític.

ALLEN RUPPERSBERG. Serigrafia (fons i frase).

SCHNABEL

JEAN FAUTRIER

Tipografies BAUHAUS

JOSEPH KOSUTH, "One and three chairs", 1965.

ALLEN RUPPERSBERG. Retalls del diari copiats a mà.

ALLEN RUPPERSBERG, "Letter to a friend".

ALLEN RUPPERSBERG. Nom de l'artista i data de naixament i defunció.

TEXT ABSTRACTE

CY TWOMBLY

CY TWOMBLY. Vinculat a l'expressionisme abstracte americà.

TÀPIES. Text, signes, art povera, ratllades. Influència de les avantguardes.

BRASSAI. Dibuixos a la paret tipus graffiti anys 30.

BRASSAI

JEAN FAUTIER. Art sense forma: INFORMALISME.

JEAN FAUTIER

TEXT CONCEPTUAL

IGNASI ABALLÍ. Llistats per temàtiques.

LAWRENCE WEINER. Tipografia i espai.

LAWRENCE WEINER

JOSEPH KOSUTH. Paraules amb neons.

WALTER EVANS

WALTER EVANS. Descriu paisatges a partir dels rótuls de les tendes. L'obra és el text.

PEREJAUME. Land Art, nom, paraula, text i firma.

ANTONI MUNTADAS

ON KWARA, Llibre Dokumenta "One Million Years".

ON KWARA. La seva existència dia a dia.

PRINCE, "The sign of times". Videoclip amb text.

BOB DYLAN, " Subterranean homesick blues". Videoclip amb text.

CHRISTOPHER WOLL. Graffiti i "Stencil".

EDWARD RUSCHA. Tipografia, estètica publicista.

ARTISTES POP

L'OBRA COM A TEXT

BAUHAUS. Cartellisme rus, poesía visual d'avantguardes.

Idea de copistes medievals.

Pel·lícula "El nombre de la rosa".

RUDY MANCUSO (Youtuber)

VALERIANO LOPEZ, "Secuencia pública". Projecte sobre l'escola.

Apropar la dialèctica separant publicitat, videoart i videoclip.

Veure com normalment el videoclip i la publicitat tenen una estructura establerta (2min). T'estan venent una cosa.

Anunci de la loteria de Nadal (2015).

WONG KAR WAI

L'exposició "Total Records" a Foto Colectania. Les 250 de les portades de disc més famoses de la història.

Exposició "Vinyl, Records and Covers by Artists" al MACBA.

Anunci Honda Accord 2004. Et ven el cotxe.

Videoclip "My morning elegance" (stop-motion)

CINDY SHERMAN. Feminisme.

TONI OUSLER

JOAN MOREY

Exposició "This is not a love song" a la Virreina. Videoclips dirigits per artistes com Wong Kar Wai, Joan Morey i Toni Ousler.

Portada de la revista VOGUE

Pel·licula "Paris is burning" (1989). Gravada a una discoteca de NY. Un conjunt d'homes agafen la revista Vogue de la basura i reprodueixen les imatges de la revista (secretaria, vestit de carrer...) en forma de passareles i ballen fent les postures de les models. Això suposerà el naixement d'un nou tipus de dansa: el VOGUE.
Contrast amb la publicitat: el luxe de la revista i la gent rica que la compra vs. la gent aspirant a estrelles de perfil socioeconòmic baix.

MADONNA, Videoclip "Vogue" (Strike a pose).

MARTA ROSLER, "Reads Vogue". Vídeo-artista feminista.

FISCHEI & WEISS, "The way things go". Videoart. No pretén vendre res.

OK GO. Videoclip musical. et ven la cançó.

PAPA TOPO. Videoclip.

FISCHLI & WEISS. Influència del videoclip de PAPA TOPO.

UBUWEB: Per buscar artistes.

Recurs per torbar i mirar videoclips nous.
Festival de musica SÓNAR.

SNOOP DOGG, "So many pros" video idea del reciclatge o postproduccions.

EL VIDEO-ART

Pel·lícula "Do the right thing". Planteja la cultura de la representació i el diàleg. Les persones de pell blanca, els reis i els nobles són els privilegiats, els representats.
Cada museu representa a algú (com la pizzeria de la pel·licula)

Pel·lícula "Smoke". Identificació personal respecte l'obra.

L'apropiació ve generalitzada per les crisis generals de les avantanguardes i situa la mirada sobre el passat,
al reconsiderar propostes que ja no estan vigents.

PICASSO. També replenteja.

ANDRÉ DERAIN. Torna al passat temàticament i pictoricament.
Del fauvisme al gòtic, a la mitologia o a la religió.

SHERRIE LEVINE. Fa fotos de fotos.

FRANCÍS PICABIA. No només torna al passat sinó que torna a fer una relectura del romànic. Quadres que no són seus. Idea del "refrito".

La mala pintura als anys 80 es fa molt famosa.

Publicitat a partir de quadres de MIRÓ.

Publicitat a partir de quadres de MONDRIAN.

En la publicitat apareixen tot tipus d'apropiacions. Aquest tipus fa veure que el món de l'art hi han certs sistemes de reproduccions a l'hora d'utilitzar un cert tipus d'imatge. La idea d'apropiació crítica o no crítica en l'art. Les obres crítiques que fan observar el seu sistema de producció i les obres publicitaries no crítiques. A la primera, hi ha una voluntat de canviar el significat, d'usar-lo per a subvertir l'ordre establert, el discurs hegemònic. A la segona tipologia, l'apropiació es fa sense una voluntat crítica, més aviat com una mimetització, una influència de la tècnica, una apropiació d'un estil, etc. Una mostra de la Apropiació No Crítica és com la publicitat ha sabut utilitzar el llenguatge de l'art per als seus fins.

HANS HAACKE

Amb aquestes obres el sistema de reproducción hi ha un desplaçament del marc on està situada l'obra. La majoria parlen del espai expositiu i el seu context.
A través de l'experiència estètica i la instal·lació s'apropia del mateix lloc expositiu. Utilitza elements que l'interés de l'obra salten del marc.

Aquest punt on s'amplien els gèneres de la història de l'art, apareix l'artista com a traductor, pedagog, etnograf, socioleg... i els procediments de creació de sentit que crea es a partir de les seves obres.
WALTER BENJAMIN parla de l'aura de la creació de valor de l'obra que entra en joc des del camp de l'apropiació (la firma i els diners).

L'art modern del segle XX apareix amb les Vanguardies (1era Vanguardia replentajament i 2na Vanguardia replentajamnet del replentajament).
L'art contemporani del 1989 significa replentejament del replentajament del replentejament.

WALTER BENJAMIN

"The One that I want", el film de Chanel és una clara apropiació d'un tema de Grease.

Llibre de teoría estètica d'ADORNO.

Estudios culturals després 1960 abans de la 2ª Avanguardia. Quan apareixen després de la Guerra Mundial s'observa que hi ha un canvi de llenguatge de parlar i vestir per la EEUU.
Torna a la globalizació a partir dels anys 60 amb una obertura de temes. L'apropiació entra llavors en l'art contemporani.

RAYMOND WILLIAMS. Va fer un llibre de paraules clau. Què entenia ell per poble, cultura, etc.

ROGELIO LÓPEZ CUENCA. Fa servir l'apropiació per sabotejar i posar en questió l'ordre d'assumir les coses. En altres treballs parteix de les señals i el mobiliari urbà.

ROGELIO LÓPEZ CUENCA

SHERRIE LEVINE, "Fountain" (Madonna).

MARCEL DUCHAMP

SCHNABEL i JAVIER BARDEM (Pel·lícula).

SCHNABEL. Idea de l'artista apropiacionista no crític. Fasinació pel producte. 80/90 l'artista com geni sense cap tipus de crítica. Influenciat per Gaudí.

WOLFGANG TILLMANS

RAFA CASTELLS

Apropiació del genere del bodegó i de l'estètica de la fotografia domèstica, però amb un interès per la crítica i pel gust estètic.

EQUIPO CRÓNICA. L'apropiació es feia amb la intenció d'ironitzar i criticar el relat de la Història de l'Art que s'estava realitzant des del franquisme.

GUERRILLA GIRLS. Utilitzaven l'apropiació intervinguda amb una intenció clara de denúncia.

APROPIACIÓ

En aquest apartat s'han treballat els gèneres pictòrics de l'Europa del segle XVII i XVIII. Els tres gèneres principals de la pintura (bodegó, paisatge i retrat) han sigut motiu de representació al llarg de la història de l'art i han adquirit un significat determinat segons el moviment artístic del que han format part. A través d'aquests tres gèneres, no només es buscava la representació de la natura morta, el rostre o la naturalesa, sinó que moltes vegades els artistes buscaven transmetre el pas del temps, allò sublim i intangible i tot allò que va més enllà de la tècnica.

En l'art contemporani els artistes van recuperant aquests gèneres per reivindicar de manera crítica els diferents aspectes del seu context -com ara el consumisme- i s'apropien d'aquests gèneres i de les representacions de pintors tradicionals, buscant una altra lectura sobre les obres. D'altra banda, la publicitat també s'apropia d'aquests gèneres i de les seves representacions, provocant en l'espectador diferents lectures d'una mateixa imatge.

A la pintura de gènere d'entre 1600 i 1800 a Europa, hi ha una clara representació de la burgesia que buscava un reconeixement social. En aquests bodegons apareix la idea de l'opulència, l'abundància i la riquesa.

CÉZANNE. A partir del 1890, centra el seu interès en el llenguatge pictòric, pintant el món tal com es presenta davant els seus ulls, sense preocupar-se per idealitzacions temàtiques o afectació en l'estil.

SAM TAYLOR WOOD. "A little death". Mostra de forma molt gràfica el replantejament del gènere de la natura morta a través del vídeo

Des del punt de vista de l'artista, la representació del paisatge exigeix el desenvolupament de diverses destreses, com la representació de l'espai, la perspectiva, tant lineal com atmosfèrica, el coneixement del dibuix, el color i la composició. A diferència de la figura humana o de la natura morta, el paisatge és un motiu tan gran que estem inclosos en ell, el que requiereuna gran capacitat de selecció d'elements i síntesi.
El paisatge pictòric apareix a Occident al segle XVII, encara que va haver incursions prèvies en aquest gènere en el norteDe Europa, a les escoles flamenca i alemanya. Els pintors de l'escola d'Anvers com Brueghel el Vell, representaven imaginaris i fantàstics.

Al principi es considera un gènere de segona classe, dins de la visió classicista en què l'humà és el digne de ser representat, així que el paisatge s'acceptava millor si s'utilitzava com a al·legoria de algun ensenyament. Al segle XVII, comença a ser un gènere independent estén la seva pràctica, de manera que els pintors s'especialitzaven en un tipus de paisatge (planes, marines, amb animals ...).

DELF VERMEER

Al segle XVIII aquest gènere es segueix conreant. D'aquesta època és l'italià CANALETTO, anomenat així perquè pintava els canals de Venècia. Un pioner en el paisatge urbà.

ROMANTISISME: el paisatge cobra la seva importància com a gènere pictòric de primera fila. L'home deixa de pensar en la natura com una cosa dominada o que ha d'ordenar i se sent atret perquè és indomable.

L'arribada de l'IMPRESSIONISME ve acompanyada de fets tan importants com l'aparició de la fotografia, la llum elèctrica a la ciutat i el desenvolupament en la fabricació de pigments i oli. El pintor surt al camp i a la ciutat per realitzar les seves obres i no busca un resultat realista.

MONET

RICHARD LONG. Al llarg de la història de l'art el paisatge ha estat una temàtica que ha arribat a ser infravalorada en ocasions. No obstant això, diferents artistes contemporanis s'han basat en ell aportant-li protagonisme en utilitzar la natura com a mitjà de les seves obres. El Land Art va sorgir com a via d'escapament al comercialisme i buscant un entorn expositiu que estava sense explotar fins al moment.

DENNIS OPPENHEIM

ROBERT SMITHSON

CHILLIDA

Durant el Renaixement es va produir la transformació de l'espai biològic en un espai matemàtic, de la raó. Mitjançant el desenvolupament de la perspectiva es va posar en marxa una visió única: la de l'home blanc i culte, la de la ciència, l'empírica. La perspectiva, doncs, pot ser entesa com un aparell ideològic que condiciona la forma d'acostar-nos i entendre el món. Malgrat que va ser qüestionada per astrònoms durant el segle XVII - W.Schickhardt o Kepler, que "afirmant que tot el que és recte es percep com recte es va deixar enganyar" - no és fins a mitjan segle XIX, amb l'aparició de la fotografia , que es va qüestionar àmpliament aquesta construcció homogènia i ordenada de la realitat.

Si diem que el segle XIV va ser el de la colonització, podríem dir que el segle XVIII, el de la Il·lustració, va ser el de la colonització intel·lectual: va ser precisament el període en què es va exportar i va magnificar aquest pensament racionalista. Aquest únic punt de vista ve representat en forma d'arbre, com apunta Peter Burke en la Història social del coneixement: «La imatge de l'arbre il·lustra un fenomen central en la història cultural: la naturalització del que és convencional o la presentació de la cultura com si es tractés de natura, de l'invent com si fos un descobriment. Això implica negar que els grups socials són responsables de les classificacions, amb la qual cosa es reforça la reproducció cultural i s'oposa resistència a la innovació ».

Actualment, aquesta idea d'arbre s'ha transformat en rizoma, la visió única en multitud de punts de vista, en microrelats. Aquesta crisi de la representació es manifesta de diferents formes: o bé incorporant multitud de punts de vista, com veiem en obres de Cézanne, Antonio López, David Hockney, Carol Rama o Duane Michals; qüestionant la veracitat de la representació / document, amb el famós "Ceci n'est pas uneix pipe" de Magritte, o peces de Kosuth, Joan Fontcuberta, la guerra dels mons d'Orson Welles o el "fals documental"; i, finalment, fugint de la narrativa lineal, com veiem en les propostes de Chris Ware, David Foster Wallace, Roberto Bolaño o les seqüències de Duane Michals.

RAFAEL. "La escuela de Atenas" (1510 - 1512)

CÉZANNE (1880)

CAROL RAMA (1948)

ANTONIO LÓPEZ (1967)

DAVID HOCKNEY (1985)

CINEMA I ARTS PLÀSTIQUES

MULTITUTS DE PUNTS DE VISTA

CRISI DE LA REPRESENTACIÓ

MAGRITTE (1929)

JOSEPH KOSUTH (1965)

DUANE MICHALS (1976)

SOBRE LA FICCIÓ

KARL BLOSSFELDT (1932)

JOAN FONTCUBERTA (1984)

LES FOTOGRAFIES DE L'ÀLBUM O L'ARXIU FAMILIAR

FOTOMUNTATGE

LLIBRE D'ARTISTA

EL VIDEO-ART

PRERRAFAELISMO

PICTORIALISME

LES FOTOGRAFIES DE L'ÀLBUM O L'ARXIU FAMILIAR

RETRAT BURGÈS

RETRAT COM REIVINDICACIÓ SOCIAL

LLIBRE D'ARTISTA

FOTOMUNTATGE

APROPIACIÓ

EL VIDEO-ART

L'OBRA COM A TEXT

EL VIDEO-ART

L'OBRA COM A TEXT

APROPIACIÓ

PICTORIALISME

CRISI DE LA REPRESENTACIÓ

CRISI DE LA REPRESENTACIÓ. PROPOSTA DIDÀCTICA:

Partirem de "There are things not seen in this photograph" (Duane Michals, 1977) per parlar de com la perspectiva lineal és una manera d'aproximar-nos a la realitat, però no la millor: quines coses deixa fora? quines coses que podem percebre en un espai són impossibles de recollir? Treballant la perspectiva lineal (dibuix tècnic), anotarem (tal com fa Duane Michals en les seves obres) allò que no podem veure.

APROPIACIÓ. PROPOSTA DIDÀCTICA:

El o la docent demana que per al pròxim dia es realitzi un treball sobre l'apropiació d'1 pàgina a partir de la tècnica del copiar i enganxar. Durant el proper dia s'intenta realitzar un mapa conceptual sobre els aprenentatges que els alumnes han fet a partir d'aquesta experiència. D'aquesta manera es realitza un treball, de manera performàtica, on l'alumnat experiència corrent o tècnica estudiada.

A la manera de Rogelio López Cuenca, proposar realitzar composicions a partir de l'ús de logotips que trien els alumnes, per generar nous missatges que intentin subvertir el significat original dels logotips.

EL VIDEO-ARTPROPOSTA DIDÀCTICA

Partint de l'videoclip d'Eminem i el pop art de Lichtenstein una proposta possible és fer una fotonovel·la individualment o en petits grups.

Partint dels exemples de Stop Motion amb persones i amb objectes. Es pot proposar fer videoclips, en grups de 5 o 6 alumnes, d'una cançó que triïn els alumnes, utilitzant aquesta tècnica d'animació.

BODEGÓ

GÈNERES

BODEGÓ

PAISATGE

BODEGÓ

PAISATGE

BODEGÓ

GÈNERES. PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

1-NATURA-MORTA: Demanem als alumnes que facin un recull de pintures de natura morta entre 1600 i 1800. Un cop recopilada la informació es proposa realitzar una còpia contemporània d'una de les imatges. Utilitzant la fotografia com a mitjà, hauran de tenir en compte temes com la composició, el color, la llum ... etc

2-RETRAT: Ens centrarem en els referents més contemporanis, com Cindy Sherman i Gilliam Wearing. Iniciarem un debat sobre els models representatius de gènere en l'actualitat, podem partir de sèries de televisió, cinema i publicitat.
Quins són els models amb els quals ens sentim identificats? Quins no? Hi ha algun model que no trobem representat en cap lloc?
L'exercici que plantejarem serà el de representar els models invisibles. Els adolescents han de representar-los ells mateixos. Per grups, els alumnes es poden distribuir la feina per aconseguir el material, decidir qui serà el model, que s'encarregarà de la realització, qüestions tècniques, etc.

3- PAISATGE: Es demanarà als alumnes que un dia en concret marcat en el calendari amb anterioritat, facin 5 fotos del recorregut que realitzen fins arribar a l'escola. Un cop a classe s'imprimiran les imatges i es generarà un debat de representacions. Les imatges les podem disposar en forma de mapa, i es poden acompanyar de textos i dibuixos. Entre tota la classe es construirà una narració visual sobre el recorregut i el paisatge.

LES FOTOGRAFIES DE L'ALBUM O L'ARXIU FAMILIAR. PROPOSTES DIDÀCTIQUES:

Abordarem el passat i la història familiar des dels objectes, reunint-los en una mena d'arxiu tal com Carmen Calvo ens mostra/ Exercici aquarel·les: tres retrats i tres paisatges.

L'OBRA COM A TEXT. PROPOSTA DIDÀCTICA

1. Material: Recollida prèvia de diaris actuals + A3 o paper de format superior.
La classe es divideix en grups: cada grup decideix la temàtica de la seva recerca. El professor pot plantejar temes que després puguin promoure un debat crític sobre les representacions en els mitjans de comunicació. Aquests temes podrien ser: gènere, immigració, crisi econòmica, activisme, o violència per citar alguns. Els alumnes en grups realitzaran el mateix exercici que Ignasi Aballí i desenvoluparan uns llistats. Aquests poden ser realitzats amb papers A3 o formats superiors.
Per a aquesta activitat és interessant plantejar una sessió final perquè els alumnes reflexionin sobre els resultats finals i es pugui crear debat.

2.Se planteja en grups de dos o tres persones, copiar a Kosuth i ampliar una de les paraules del diccionari. En aquest cas, com sempre, l'acte d'escollir es converteix en alguna cosa polític.
Les ampliacions dels significats es penjaran en els espais comuns de l'escola. Què paraula, amb el seu significat, volem ampliar?

FOTOMONTATGE. PROPOSTA DIDÀCTICA:

Realització de dos fotomuntatges:

1- Seguint el model dadaista: S'agafa a l'atzar, d'una gran bossa que conté retalls de diari, una imatge de fons, una imatge figura i un text, que es peguessin junts damunt d'un paper A4. L'atzar provocarà un seguit de relacions i significats que llegirem un cop tothom hagi acabat l'exercici. La gent que acabi abans, pot repetir el procés i realitzar tants fotomuntatges com vulgui.

2-Seguint el model soviètic: Escollim un fons, una figura i un text, pensant prèviament quin serà el missatge del nostre fotomuntatge. Es poden afegir colors i es poden seguir les composicions característiques dels treballs constructivistes.

Un cop realitzats els dos exercicis es poden comparar els dos resultats i reflexionar de forma grupal sobre els processos realitzats en cada un d'ells, els missatges explícits i implícits. D'aquesta manera es pot analitzar més fàcilment les diferències entre els dos tipus de fotomuntatges i reflexionar a través de la pràctica.

CINEMA I ARTS PLÀSTIQUES

CINEMA I ARTS PLÀSTIQUES. PROPOSTA DIDÀCTICA:

La proposta consisteix en treballar els aspectes materials d'un film partint de les propostes de Norman McLaren, Stan Brakhage o el mateix Kubelka. Tenint com a base una superfície translúcida (el film), aplicarem color o materials translúcids (com en el cas de Mothlight, de Brakhage).

LLIBRE D'ARTISTA. PROPOSTA DIDÀCTICA:

Una proposta podria ser instal·lar pissarres a les parets de l'aula perquè els alumnes la decorin al seu gust i les facin servir com una eina.

Una altra proposta seria partint del treball d'Osvaldo Lamborgini i Els Pornotapados de Paloma Blanco; realitzarem fanzines a partir de la intervenció de revistes temàtiques (esport, música, cuina, eròtiques ...) que convertirem en revistes amb altres significats.

Una altra proposta és realitzar pòsters temàtics com els de Celine Duval o revistes atzaroses a partir de recopilar retalls de revistes i enquadernar per la meitat, donant lloc a una formació nova d'imatges.

ART I LITERATURA

ART I LITERATURA. PROPOSTA DIDÀCTICA:

Com a proposta didàctica proposem treballar a partir de les tertúlies literàries dialògiques i el projecte de Tim Rollins, per apropar els clàssics de la literatura als alumnes a partir d'un projecte col·laboratiu.

ART I LITERATURA

"Drácula", de BRAM STOKER (1992)

"Dràcula", de F.F. Coppola

"Viatge a la lluna", de GEORGES MÉLIÈS

CASPAR DAVID FRIEDRICH

ALBERTO DURERO

El cinema des de l'art
Entre el cinema i les arts plàstiques sempre ha existit una relació estreta. En aquest cas, ens centrarem en com s'ha mirat cap al cinema des de les arts plàstiques.
En general, podem entendre les avantguardes com una revelació contra les formes d'expressió tradicionals, que es va manifestar en diferents camps: les arts plàstiques, la literatura o la música. En el cas del cinema, un dels trets distintius de l'avantguarda cinematogràfica va ser el seu caràcter interdisciplinari: veiem col·laboracions entre artistes, pintors, músics, fotògrafs i cineastes.

AGUST SANDERS

OTTO DIX (expresionisme alemany)

Cabaret

"Midnight in Paris", de WOODY ALLEN.

VIDEOARTE:
Jan Svankmajor . dimensions of dialogue (hay unos cuantos videos, este es un resumen de los "dialogos":)
https://www.youtube.com/watch?v=UT1KNfJ6hnE

DANZA:
Philippe Decoufle - Kaleidoscope (Le petit bal perdu (1994)
https://www.youtube.com/watch?v=yXA3cqKf4m8

ARTES PLASTICAS y ESCENICAS (titeres)
Carlos Vilardebó: El circo de Calder (1961)
https://www.youtube.com/watch?v=u4LdlxaxAFA

ARTES VISUALES (performance y danza)
Phelipe Genty
https://www.youtube.com/watch?v=z4Iwo-oYdAg

ESCENOGRAFIA (director teatral)
Bob Wilson: Absolute Wilson(pelicula)
https://www.youtube.com/watch?v=IXKEC_9mkSg

TEATRO:
KANTOR (director de escena)
Espectaculo: "La clase muerta"
https://www.youtube.com/watch?v=w4k1HTenekQ

BAUHAUS y el BALLET TRIADICO
https://www.youtube.com/watch?v=87jErmplUpA

MARAT/SADE (pelicula: obra de teatro, 1967)
https://www.youtube.com/watch?v=RJc4I6pivqg
Sinopsis:
Adaptación cinematográfica de la obra del dramaturgo alemán, Peter Weiss (1916/82), Marat Sade, Dirigida por el británico Peter Brook y estrenada en 1967, se trata de un clásico del cine británico, tal vez no demasiado reconocido, pero que sigue manteniendo muy fresco su espíritu subversivo y trasgresor, amén

CINE Y ARTES PLÀSTICAS
-Hana B - Flores del fuego
-Drácula (copola/bram stocker/ lord byron)
-American Beauty de MAN RAY
-Tom Wats
-Goethe (luz mas, luz) en la pelicula dice eso.
-Adiós a Berlin
2 cabarette - Agust Sander
-Mack the knife
-Otto Dix&michael jackson (smothciniat)
-Musical HAIR
-Living theatre

-DIEDRICO
-DCODE, Sol Pico, Dancing dreams
-panoptico
-Carl Sagan - Keppler (mirar pelis d¡alineació d'astres)
-Emmanantial, la interioridad Howard Roak
Film über Keppler
-The cost of living (Dansa)
-El circo de las mariposas

Un mapa que és un diàleg entre les diferents propostes artístiques que s'han desenvolupat al llarg de la història de l'art, i que hem treballat a les classes de l'assignatura de Didàctica II. Considerem que els temes aquí exposats són un full de ruta a l'hora d'impartir l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica des d'una mirada contemporània i un posicionament transversal i crític.

AQUESTA PÀGINA ÉS UN MAPA

A continuació, passem a detallar algunes propostes artístiques que relacionen art i literatura. Algunes d'elles neixen com a projectes en escoles, altres són intervencions que artistes fan en llibres com "Alícia al país de les meravelles".Alícia al país de les meravelles (punts en aquarel·la i flors amb boques)

La pel·lícula Alicia al País de les Meravelles també se'ns presenta com un recurs a tenir en compte a l'hora d'imaginar i confeccionar imatges.

TIM ROLLINS va detectar que molts dels seus alumnes no sabien llegir, així que va posar en marxa un taller de lectura basat en la literatura clàssica. A partir d'aquestes lectures, van treballar els textos a través d'obres d'art. El procés de treball consistia en analitzar de manera col·lectiva el significat d'aquestes lectures, o bé en què un dels alumnes llegia un fragment del text mentre la resta de la classe realitzava dibuixos i esbossos. El grup decidia quins eren els esbossos més interessants, i iniciaven un nou cicle de "respostes creatives". Finalment, s'enganxaven els fulls del text al llenç i començaven el treball definitiu. Al llarg dels anys, el grup treball textos de Kafka, M. Shelley, Lewis Carroll o Shakespeare, entre d'altres.
Rollins en aquest cas s'entén com una figura de líder o director, que ha estat qüestionada al llarg dels anys. De fet, quan s'ha exposat el treball dels alumnes en museus o galeries, apareixien sota el nom de "Tim Rollins and the Kids of"

"Hair", pel·lícula sobre el moviment hippie

ART I LITERATURA

PICTORIALISME. PROPOSTA DIDÀCTICA:

L'activitat per realitzar amb els alumnes al voltant del tema del pictorialisme consisteix en realitzar una fotografia i veure com canvia si li apliquem un filtre. La idea del filtre enllaça amb el pictorialisme ja que no són imatges d'un acabat impecable, ni hi ha una búsqueda de la nitidesa. Per fer més propera la proposta al context de l'alumnat es pot treballar amb la idea de l'aplicació Instagram, que porporcina filtres per les fotografies que fem amb el mòbil, i analitzar quin tipus de fotografies es penjen a Instagram i quines al Facebook. La diferència que trobem entre unes i altres, les fotografies al facebook no solen tenir cap mena de processat posterior i les podríem enllaçar amb la nova objectivitat alemanya.

També pot ser un recurs combinar la confecció de lletres amb la visualització de la pel·lícula la Lletra "A" d'Escarlata.

"The invisible man", 1992

PIERRE KLOSSOWSKY

Treball final per a l'assignatura de Didàctica II del Màster de Formació del Professorat en l'especialitat de Dibuix, del curs 2017-18.

CINEMA I ARTS PLÀSTIQUES

RETRAT COM REIVINDICACIÓ SOCIAL